“VA DE MESTRES: CARTA ALS MESTRES QUE COMENCEN”
Quin tipus de mestre vols ser?
Jo vull ser una FELIÇ, ACOLLIDORA, CRÍTICA BONA mestra FAR.
Vull ser FAR per poder despertar interès, inquietuds, capacitats, amagades. Vull ser FAR per poder ajudar els meus alumnes a fer front tots els problemes, per poder il·luminar-los en la construcció de la seva humanitat.
Vull ser BONA mestra no en el sentit de professional instructora sinó en tot el sentit de la paraula BONDAT perquè vull saber educar amb ètica, vull ajudar els meus alumnes a créixer i vull mostrar-los els valors que els permetin ser bona gent.
Vull ser CRÍTICA i en primer lloc vull ser autocrítica per poder exercir el magisteri d´una manera reflexiva i professional. Sé que m´equivocaré però m’encantaria poder analitzar aquestes errades per tal d’aprendre d’elles i així evolucionar. Vull desenvolupar el meu sentit crític també amb els meus alumnes per ser capaç de diagnosticar, prioritzar i avaluar-los d´una manera sentida i raonada.
Vull ser ACOLLIDORA en primer lloc perquè no vull excloure la diferència i a més a més perquè vull sentir-me acollida (que la presència dels meus alumnes em puga impregnar)
Sobretot vull ser FELIÇ perquè no puc entendre fer de mestra sense amor per l´ofici ben fet i per la necessitat de gaudir d´aquest ofici. Vull fer viure als meus alumnes la importància del coneixement i de la sensibilitat humana amb tota la serietat que implica però sense perdre el somriure perquè vull ser optimista i remenadora de confiança i esperança.
Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre?
No podré oblidar mai:
- que aquest ofici està “obert per obres”: Jo hauré de construir cada dia el meu magisteri i necessitaré d´una formació continuada per poder adaptar-me a les circumstàncies en cada moment.
- que no hi ha lloc per a la humil-liació. Jaume Cela i Ollé i Juli Palou Sangrà a Va de mestres (2004) han recalcat molt aquest punt i estic totalment d´acord en que no podré cometre mai l’equivocació de malmetre la imatge dels meus alumnes ferint-los fins al punt que els faci deixar de creure en ells mateixos.
- que ningú no som imprescindibles però que tots som necessaris.
- 3 objectius a assolir en el procés educatiu: La intel·ligència suficient per ser capaç de qüestionar-se i qüestionar el món; La bondat mostrada i la felicitat per atreure’ls perquè el bon humor és, com diuen Jaume Cela i Ollé i Juli Palou Sangrà “el bàlsam de les ferides”(2004)
Quins reptes et planteges de tots els que l’educació del S.XXI ha d’aconseguir?
*Jo em plantejo ser part ACTIVA d´una educació compromesa amb les necessitats individuals i col-lectives.
*Em plantejo formar part d’un sistema educatiu que ajudi a crear un món més just i equitatiu des de l’aula, des d’una carícia, una mirada, un mail, un sms...
*Em plantejo el repte d´adaptar la escola a la realitat social, modernitzar-la fent servir tots els avanços tecnològics facilitant així l'aprenentatge als alumnes.
*Em plantejo el grandíssim repte de formar part d’una educació intel·ligent, culta, que sigui capaç de qüestionar-ho tot, que inciti a la curiositat de l´alumnat per descobrir el món, per descobrir-se ells mateixos i per descobrir com fer d´ells i del món en que vivim un lloc millor
No hay comentarios:
Publicar un comentario